Una illa de ...?

Bones a tots. Avui m'he engrescat a escriure el primer mini-article que el dedicaré a explicar una cosa extraordinàriament penosa i provocada per l'activitat humana ( dels països més desenvolupats). 

Probablement pocs de vosaltres heu sentit parlar de l'illa de plàstic que durant anys s'ha anat acumulant a poc a poc a l'oceà Pacífic. Aquesta "illa" la va descobrir un investigador britànic anomenat Charles Moore l'any 1997 entre Califòrnia i Hawaii. Aquesta gran massa residual es va formar a causa dels corrents marins de l'oceà Pacífic i sobretot el que s'anomena el "gir del nord del Pacific" que tenen una circulació convectiva i concentren tot el material en una zona concreta ( es pot veure a l'imatge de sota). Aquest residus provenen de milions de tones de residus plàstics que es llancen en el mar, rius i  pel litoral dels continents de la Terra i es  veuen atrapats pel remolí dels corrents, creant el major desastre ecològic del que hem estat testimonis. Impressiona observar la falta de divulgació d'aquest fet en els mitjans de comunicació.

Aquesta "illa" de plàstics que en molts casos se l'anomena el vuitè continent té unes dimensions enormes (1,7 milions de kilòmetres quadrats), per que us podeu fer a l'idea del tamany d'aquesta, podem dir que té unes dimensions una mica més grans a l'extensió de tres penínsules ibèriques juntes. L'illa esta formada per 80% material plàstic i segons dades de Greenpeace pesa unes 3,5 tones. La imatge que adjunto a continuació dona informació mes visual d'aquest desastre natural.

El gran problema és la gran dificultat de degradar aquest plàstics. La mitjana de temps que passa des que es tira un plàstic a l'aigua fins que aquest s'ha degradat son d'uns 450 anys. La major part d'aquests plàstics tenen dimensions petites (del tamany d'un confeti) i són especialment perilloses, ja que s'introdueixen entre el plàncton (per cada part de plàncton hi ha sis parts de plàstics) són ingerides per peixos, aus marines i alguns mamífers. Això provoca que any rere any morin milers d'aquest animals. S'estima que s'estigui afectant a unes 300 espècies marines, entre elles, una de les més afectades són les tortugues.

Els plàstics menys lleugers precipiten al fons marí i això provoca també una degradació i erosió dels ecosistemes molt important. Si tot això ho ajuntem amb el fet de que els corrents marins no fixen aquesta illa en un lloc concret, sinó que canvia constantment de localització, ens trobem amb una problemàtica amb una solució complicadíssima i fins hi tot futurista. 

El que està clar, és que els organismes internacionals han de divulgar aquesta problemàtica i lluitar per que es busqui una solució, ja que nosaltres som els responsables de l'acumulació d'aquest residus. 

En els últims anys sembla que un grup de científics coreans han estat estudiant la possibilitat de crear una super aspiradora que pugui absorbir tots aquest residus. Aquest estudi està en fases bastant inicials i una pregunta que els hi faig als científics coreans és: On es pensa posar els milers i milers de tones que s'extreguin? 

A continuació podeu veure un vídeo que ens pot ajudar molt a entendre tot aquest problema:

Per acabar m'agradaria dir que veient el que ens està passant, tots podem contribuir a que tot això es pugui reduir. En l'àmbit de medi ambient està prou vist que els petits canvis son els que fan que canviïn les coses poc a poc. 

Per avui rés més espero que us hagi interessat tant com a mi. Fins al propera, i recordeu, sigueu  valents!