Catalunya antitaurina?

Catalunya és un territori antitaurí?

Benestar animal, ètica, cultura i identitat?

Com regulem el benestar animal?

A Catalunya tenim la llei de protecció d’animals aprovada l’any 1988. La primera pregunta que em vaig fer al llegir-la és: com és possible tenir una llei de protecció d'animals vigent escrita abans que jo neixes?

Una vegada llegida, vaig al·lucinar de la contradicció que tenia aquesta llei, ja que prohibia maltractar i causar patiment als animals excepte en corrides de toros i correbous.

La llei especificava que no era possible causar dolor als animals excepte:
La festa dels braus en les localitats on, en la data d'entrada en vigor de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, hi haguessin places construïdes per celebrar-la, a les quals s'ha de prohibir l'accés a les persones menors de catorze anys.

La justificació d’aquestes excepcions era que les corrides de toros i els correbous formaven part del patrimoni cultural i identitari d’Espanya i Catalunya i eren tradicions centenàries.

És en aquest moment que vull introduir la reflexió de fins a quin punt podem dir que el patiment animal és cultura, o que la tradició justifiqui el patiment animal. L’Ètica humana davant tradicions cruels que s’han convertit en activitats identitàries.

La pressió ciutadana fa que el Parlament de Catalunya reaccioni

Davant el badat ètic i identitari, l’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació d’aquesta llei, prohibint les corrides de toros a tot el territori. 

Per quin motiu no es va incloure la prohibició dels correbous en aquesta modificació?

La principal justificació dels partits que van aprovar la modificació era que en el cas de les corrides de toros es produïa la mort de l’animal, a diferència del correbou que l’animal no mor.

Vist així no es veu tan malament però, com podem valorar el patiment dels animals? És normal fer patir un animal per simple oci? Quin benefici en treu l’animal? Compensa?

La meva opinió és que va ser un gran error no afegir els correbous en aquesta modificació. En primer lloc per simple ètica, i en segon lloc perquè el debat ja no era ètic, sinó identitari. S’identificava les corrides de toros amb la cultura espanyola i els correbous amb la cultura catalana. 

Segurament us fareu la mateixa pregunta: això és cultura?

Perquè es va convertir en un debat identitari?

Cal tenir en compte el context, 18 dies abans de l'aprovació al Parlament havia tingut lloc la primera gran manifestació en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim». Tothom sap que aquella manifestació va ser l'inici de l'anomenat procés a Catalunya i el debat identitari i territorial era més que notable entre l'opinió pública. 

Malgrat tot, el 2016 el Tribunal Constitucional va anul·lar el canvi aprovat pel Parlament afirmant que contradeia la competència estatal per a la protecció del patrimoni cultural, car definia les corrides de toros com a part del patrimoni cultural comú.

En resum, avui encara tenim una llei de protecció d’animals de l’any 1988. Aquesta llei permet la mort i el maltractament d'animals. Necessitem renovar aquesta llei.

Cala revisar el que concebem com a patrimoni cultural. Penso realment que una societat madura no hauria de considerar cultura el maltractament d’animals (amb mort o sense).

Per altra banda, els debats polítics en relació al benestar animal no haurien d’estar condicionats pel debat i l'estratègia identitària.

Ser antitaurí també hauria de ser anticorrebous.

Marc Casanovas Castelló

@enmarccasanovas