La paradoxa de complir els objectius de la UE i generar més emissions any rere any
Com és possible complir amb les exigències de la UE en matèria d'emissions tot i generar més CO2?
El canvi climàtic o escalfament global té un gran problema, i és que no es veu. El que vull dir és que els seus efectes no són visibles i tampoc els gasos que ho provoquen, ja que són incolors. Sóc de l'opinió que una imatge val més que mil paraules, ja que no dona tan de joc a la imaginació i la interpretació personal. Ho podríem comprar amb un incendi, o amb les inundacions, aquests esdeveniments causen un impacte clar, quantificable econòmicament i amb danys materials i personals immediats.
Tot això va molt lligat a la sensibilització i en conseqüència a l’actuació davant un problema. És molt més complexa sensibilitzar a la ciutadania d’un fenomen que no és visible.
Les respostes crec que són molt fàcils: No, No i No.
Què estan fent els governs per lluitar contra el canvi climàtic?
La Unió Europea, en principi, té molt clar que és necessari aplicar polítiques i accions concretes contra el Canvi Climàtic. Espanya i Catalunya al formar part de la unió tres quarts del mateix. Podem veure que en els últims anys en les conferències internacionals pel Clima, Europa sempre ja tingut un paper de cert activisme per arribar acords de reducció d'emissions davant dels grans contaminadors (Xina i EEUU).
Què ha fet Europa per reduir les emissions?
La principal acció vigent és l’anomenat Paquet de mesures sobre
el clima i l'energia. Aquest paquet de mesures conté legislació
vinculant per arribar als següents objectius al 2020.
-
Un 20% de reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (en relació amb els nivells de 1990).
-
Un 20% d'energies renovables a la UE.
-
Un 20% de millora de l'eficiència energètica.
Per
arribar als objectius es creen
els següents
mecanismes:
-
Establiment de drets d’emissió per les indústries més contaminants. Aquelles indústries que emetin més gasos d’efecte hivernacle que els estipulats en els seus drets d'emissió, hauran de pagar una multa dissuasiva de 100 euros per cada tona de CO2. Les indústries poden entrar en el mercat d'emissions i vendre o comprar drets a altres indústries.
-
Establir objectius nacionals de reducció d'emissions difuses. Les emissions difuses són aquelles que no estan controlades pels drets d’emissió i representen el 68% del total. Venen principalment del transport a Catalunya. Els objectius marcats pel 2020 a Catalunya és reduir el 13% (a Espanya del 10%) les emissions difuses del 2005, ja que és el primer any que es disposa d’aquestes dades.
-
Establiment d’objectius nacionals d’energies renovables. L’objectiu marcat a Espanya i Catalunya és tenir el 20% de l’energia renovable al 2020 i del 100% al 2050.
Sabent tot això, com estem actualment?
L’any 2017 a Catalunya vam emetre 45.072 milers de tones de CO2 (un 16% més que l’any de referència, 1990), que és
l’equivalent al que consumeixen 9 milions de vehicles al llarg d’un
any. El 31% de les emissions provenen de les indústries, el 28% del
Transport i el 15% de la generació d’electricitat.
Com portem el compliment dels objectius amb aquests resultats?
Compliment dels drets d’emissió
de les indústries
L’any 2018 Catalunya les indústries amb drets d'emissions van
emetre 14.507 milers de tones de CO2, un 57% més del
que limitava els drets assignats.
L’any 2017 a l’estat espanyol les indústries amb drets
d'emissions van emetre 127.373 milers de tones de CO2, un
123% més del que limitava els drets assignats.
Compliment dels objectius de reducció d’emissions difuses
L’objectiu és emetre 31,49 milions de tones de CO2 l’any 2020. L’any 2013, les emissions difuses a Catalunya van ser
de 29,28 milions de tones de CO2, al 2014 van ser de 29,23 milions de
tones de CO2, el 2015 de 28,95 milions de tones de CO2 i l’últim
any amb dades disponibles, el 2016, les emissions van augmentar fins
als 30,07 milions de tones de CO2. Com heu pogut comprovar
l’objectiu el complim de sobres.
Agafant les dades d’Espanya passa el mateix. L’objectiu és
emetre 212,39 milions de tones de CO2 l’any 2020 i al
2016 la dada era de 198,47 milions de tones de CO2.
Compliment dels objectius de producció d’energia renovables
A Catalunya al 2018 el 20,5% de l’energia provenia de fonts
renovables. La majoria d’aquesta energia és la creada de forma
hidroelèctrica. És molt destacable que el 50% de l’energia a
Catalunya és nuclear. Tot i no generar gasos d'efecte hivernacle, no
cal destacar la gran gran problemàtica que generen aquestes
centrals.
A Espanya al 2018 el 40% de l’energia era de fonts renovables. En
aquest cas també la gran majoria creada amb centrals
hidroelèctriques.
És a dir ...
És una paradoxa que tant Espanya com Catalunya avui estan complint tots els objectius i requisits que marca la UE en matèria d'emissions per combatre el Canvi Climàtic, tot i enviar més emissions any rere any a l'atmosfera.
Com ho deuen estar fent els altres si en principi nosaltres som dels més complidors?
Està clar que els objectius marcats no són correctes. Que l'any de referència triat (el 2005) no té cap sentit, ja que és el que més es va generar. Que els drets d'emissió no funcionen com a limitant, ja que en molts casos surt a compte pagar la multa o comprar drets a altres indústries.
Tot plegat explica la resposta a les tres preguntes que he fet anteriorment i que us deia que la resposta era No, no i no. Ens hem inventat un sistema que el complim, tot i emetre més emissions a l'atmosfera.
Crec que només començarem a treballar amb tot plegat quan el Canvi Climàtic deixi de ser invisible per la majoria de ciutadans, però quan això arribi, ja no hi serem a temps. Desitjo equivocar-me.
Glaciar Bay, Alaska al 1941, 1976, i 2004
*Quan es parla de CO2, ens referim a CO2 equivalent, que és una mesura universal de mesurament utilitzat per a indicar la possibilitat d'escalfament global de cadascun dels gasos amb efecte d'hivernacle
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada