Les platges i el Canvi Climàtic, l’oportunitat per adaptar-nos

Article de divulgació publicat a la Revista La Torre Ferrera numero 26 (desembre de 2020)

Al següent enllaç trobareu la revista completa:

https://latorreferrera.files.wordpress.com/2020/12/ltf26-1.pdf

Quan la paraula platja ens ve al cap, la majoria de nosaltres pensem en imatges molt semblant: sorra, aigua de mar, roques. Però també tovallola, crema solar, turistes, guinguetes, barques, la creu roja, etc. Relacionem les platges amb el benestar, l'estiu, l'oci, la prosperitat econòmica i fins i tot amb la felicitat, però moltes vegades oblidem que estem parlant d'un espai natural. És cert que moltes platges han estat artificialitzades amb la construcció de passejos marítims, espigons, ports i habitatges, però malgrat que estiguin envoltades o sepultades de ciment, encara segueixen sent espais naturals (alterats, modificats i artificalitzats). Les platges ens aporten com a espai natural tres funcions (o altrament dit serveis ecosistèmics): protecció dels temporals, biodiversitat i un espai recreatiu o per socialitzar.

Imateg aeria de Calella de Palfrugell temporal març de 2018 (https://www.youtube.com/watch?v=9neU_HFIdv4)

El concepte de platja el podem definir d'una forma diferent, fàcil d'entendre i difícil d'explicar amb la paraula interfase. Les platges són interfases, és a dir, que no són ni mar ni continent, sinó un punt de trobada entre la litosfera (la capa continental del planeta), la hidrosfera (la capa d'aigua del planeta) i l'atmosfera (la capa gasosa del planeta). Aquesta naturalesa l'hi dona una gran diversitat ecosistèmica i de recursos i la converteix en una àrea especialment atractiva per als assentaments humans. El resultat és que més d'un 60% de la població viu prop de les platges a Catalunya actualment.

Malauradament no tot és positiu, i al fet de tractar-se d'un punt de trobada entre les diferents capes del planeta, la fa especialment sensible a qualsevol canvi al seu voltant. Això vol dir que qualsevol acció que l'afecti, pot traduir-se en una limitació de les seves funcions naturals (protecció, font de biodiversitat i espai social).

Fem l'exercici d'imaginar una platja verge (o natural) com la platja de Castell de Palamós, la cala del Crit de Mont-ras o la platja del Mas Pinell a l'Estartit i comparem-les amb platges urbanes com la de Calella de Palafrugell, Sant Antoni de Calonge o la Fosca a Palamós. Ràpidament identificarem els impactes de l'activitat humana i podem intuir com han afectat en les seves funcions naturals. En les platges urbanes la funció de protecció és gairebé nul·la i la biodiversitat es veu greument alterada. Actualment en molts municipis les funcions de la platja es limiten a l'última de les tres funcions, la d'espai recreatiu, relegant les altres dues de caràcter natural i biofísic. És per aquest motiu que quan pensem en les platges, normalment no les imaginem com a espai natural.

Llevantada Sant Antoni de Calonge març de 2013 (El Punt)

Les platges es formen per l'acció de les ones i dels corrents marins que transporten materials a una determinada zona i formen les apreciades acumulacions de sorra on ens estirem a bronzejar les nostres pells. Són però estructures canviants que constantment pateixen aportacions i pèrdues de materials i cal que al llarg de l'any les aportacions siguin iguals a les pèrdues pel seu equilibri. Quan les aportacions de material no poden compensar les pèrdues, la platja tard o d'hora desapareix. En tenim exemples propers, com les platges de Sant Antoni de Calonge o la de Llafranc, on la construcció d'espigons i ports esportius ha fet que les aportacions de sorra es redueixin i vagin desapareixent a poc a poc. Quan hi ha una pèrdua de material important, a causa d'una llevantada per exemple, calen grans aportacions artificials de material per regenerar-les de manera temporal (fins a la propera llevantada). Quan es trenca l'equilibri natural entre les aportacions i les pèrdues de material, aquestes no poden existir de manera natural i es converteix en un bucle de difícil solució. Un cas contrari i que ha sortit beneficiada de tots aquests canvis, és la platja de Sa Riera de Begur. La platja de Sa Riera és de les poques de Catalunya que creix anualment amb uns 3.000 metres cúbics de sorra i en l'últim mig segle ha doblat la seva superfície. En aquestes platges el debat és que cal fer amb l'excedent de sorra.

Hem vist que l'activitat humana ha canviat de forma directa la morfologia de les platges i en conseqüència ha obligat a adaptar-se o migrar a tots els ecosistemes que vivien en aquest espai en equilibri. Però hi ha altres impactes que també estan canviant les platges tal com les coneixem avui, però que no es veu a primer cop d'ull. Són els impactes del Canvi Climàtic.

En l'anterior edició d'aquesta revista vam poder llegir de la mà del Dr. Ramon Folch les evidències d'un Canvi Climàtic que ja el tenim aquí i que requereix fer canvis vitals per fer-hi front. No perdré temps en explicar què és el Canvi Climàtic ni en la seva existència, ja que hi ha poques veus més respectades que la del Dr. Folch en aquest país. Però sí que explicaré que el Canvi Climàtic ja en sestà portant canvis que estan afectant directament a les nostres platges.

L'activitat humana de les darreres dècades ha fet augmentar la quantitat de CO2 a l'atmosfera, aquest CO2, com tots els gasos de l'atmosfera, interacciona amb les aigües del mar i es va incorporant a l'aigua marina. Quan més concentració del gas trobem a l'atmosfera, més en trobarem al Mediterrani i altres mars i oceans. La conseqüència de l'augment de la concentració d'aquest gas als mars i oceans és l'acidificació de l'aigua, que vol dir la disminució del PH. Com podeu imaginar, això no és bo. Els que teniu piscina o peixera a casa, sabreu que és important mantenir uns nivells de PH estable i adequats. Doncs al mar, i per tan a les platges passa el mateix. Està demostrat que petites variacions de PH poden ser crucials per la supervivència d'espècies com mol·luscs i altres mariscs amb closca. També intervé en la calcificació (mort) dels coralls, que es solidifiquen i formen estructures semblants a roques. Per tan l'acidificació de l'aigua esta reduint la biodiversitat de les platges.

Lligat amb la presència de gassos, el Canvi Climàtic també afectarà a les espècies marines a les platges per la disminució d'oxigen dissolt en l'aigua. L'oxigen pot incorporar-se la mar des de dos llocs diferents: o bé a través de la fotosíntesi de les plantes aquàtiques, o bé a través del contacte amb l'atmosfera. L'oxigen és necessari per a la vida de la majoria dels éssers vius aquàtics. Però en haver-hi menys oxigen en l'atmosfera i més diòxid de carboni, l'incorporació d'aquest en les aigües és menor cosa que afecta directament a la supervivència d'aquestes espècies i en conseqüència a la biodiversitat.

En molts casos quan es parla de Canvi Climàtic l'anomenem Escalfament Global, a mi realment és un terme que m'agrada i crec que defineix de forma més directe els major impacte d'aquest Canvi global, que és l'augment de la temperatura terrestre. Aquest escalfament està portant també a un augment de la temperatura de l'aigua de les platges. Aquesta variable efecte directament a la vida de les espècies marines. Una de les espècies més afectades per aquest canvi és la posidònia oceànica, molt important com a fon de biodiversitat i en ser un gran absorbidor de carboni per la capacitat de transformar el CO2 en oxigen. Totes les espècies tenen un optim de temperatura de l'entorn per viure, és a dir, cada espècie viu de forma optima en una temperatura concreta. Això es pot comprovar fàcilment pensant en la distribució geogràfica de les espècies i en les seves adaptacions a l'entorn. Molts ocelles per exemple, fan migracions de grans recorreguts per buscar la temperatura adient per viure. La diferència és que moltes espècies de peixos no poden fer grans recorreguts cercant condicions millors i les plantes marines no es poden moure, per aquest motiu qualsevol canvi de la temperatura efecte greument la seva supervivència.

Tots aquests canvis poden portar a la migració o desaparició de moltes espècies d'animals i plantes que trobem a les nostres platges. Aquests canvis s'estan produint a una rapidesa vertiginosa per a la història de la terra. Aquest és un dels principals problemes del Canvi Climàtic, la seva rapidesa. Per fer aquesta valoració hem de deixar de pensar en l'escala temporal dels humans, per nosaltres 100 anys són molts, però pel planeta és una mínima part de la seva història de més 4 mil milions d'anys. Al planeta s'han produït diferents canvis en el seu clima, però aquests canvis s'han realitzat a poc a poc en milers d'anys, no en 60-100 com l'actual. En anteriors canvis del clima els éssers vius van poder activar els seus mecanismes d'adaptació per poder sobreviure, cosa que ara no poden fer, ja que són processos evolutius lents que requereixen temps. Així si no aturem l'avançament de l'Escalfament Global, estem abocats a una extinció massiva d'espècies.

El Canvi Climàtic no només afecta la vida dels animals i plantes, també afecta a la morfologia i a la geologia de les platges molt lligat al comportament del mar.

Tots els escenaris futurs plantejats pels especialistes indiquen que el Canvi Climàtic portarà un clima més sec i amb menys precipitacions. Avui ja podem dir que a Catalunya hi plou menys que fa 100 anys. Així plourà menys, però quan ho faci serà amb més força. Aquest impacte afecta directament una de les fons més importants de sediments de les platges, que són els rius. Si hi ha menys pluja, els rius aniran més buits, si van més buits transportaran menys sediments i en conseqüència arribaran menys sediments a les platges. A més es produiran més episodis de pluges torrencials que arrosseguen sediments dels rius però que no els aportaran de forma eficient a les platges. Un bon exemple d'aquest impacte és el de la platja de s’Abanell a Blanes situada al costat de la desembocadura del riu Tordera, on es perden uns 2,5 metres anuals de platja per la manca d'aportació de sediments del riu.

Comparativa platja de s’Abanell de Blanes

L'augment del nivell del mar és un altre impacte derivat del Canvi Climàtic que afectarà directament a les platges tal com les coneixem avui. L'aigua quan s'escalfa ocupa més volum i això juntament amb el desglaç dels pols és el que farà que augmenti el nivell del mar del Mediterrani. Aquest augment pot canviar tot el litoral costaner, ja que si puja molt el nivell del mar part de la costa pot quedar submergida, les platges poden desaparèixer i es pot produir una disminució en la cota de coronació dels dics. A més, l'augment del nivell pot portar a la salinització de pous i cultius. Aquest impacte lligat amb la urbanització massiva de la primera línia de costa, portarà a espais sense platges i extremadament degradats per l'edificació que caldrà desconstruir.

Les futures línies de costa a la platja del Somorrostro, a la Barceloneta. ALBERT GARCIA (EL PAIS)

Finalment un altre impacte causat pels efectes de l'Escalfament Global és el canvi en l'altura i la direcció de les ones. Aquests canvis encara que semblin menors poden ser molt importants, ja que les ones són el principal motor del moviment de la sorra de les platges. A la Costa Brava ja s'ha detectat aquesta reducció de l'onatge respecte anys anteriors i un canvi en la direcció predominant de les onades cada cop més a l'est. Es preveu un augment de la freqüència dels temporals i un canvi en la direcció i de l'onatge. Com a conseqüència d'aquests canvis es produirà una agitació de l'aigua que dificultarà les accions que s'han de portar a terme dins dels ports tals com atracament, operacions de càrrega i descàrrega o de permanència en el port. En les platges l'agitació pot provocar un opacament (per increment de la turbulència) superficial de l'aigua que impedeixi o dificulti l'arribada de l'energia solar necessària per a la fotosíntesi de les plantes i que a llarg termini pot fer variar la flora i fauna de la zona. Us imagineu una Costa Brava sense aigües cristal·lines?

Estarem d'acord que les platges no són el que eren per culpa de l'activitat humana, per l'impacte directe amb la urbanització massiva de la línia de costa i també pels impactes indirectes que ja ens arriben del Canvi Climàtic. Així ens trobem davant d'un escenari complex per a la futura gestió de les platges. Després de més de 50 anys de gestió intensiva al servei del turisme en el Mediterrani, les platges segueixen representant per als municipis costaners el nucli d'atracció més destacat entorn del que gira la riquesa generada pel desenvolupament turístic. A Catalunya el turisme de sol i platja de l'última dècada ha representat el 12% del total del PIB, i pel que fa al pes del PIB de la Costa Brava la xifra augmenta fins al voltant del 20%, el segon més alt de Catalunya, només per darrere de la Vall d'Aran. Dins la Costa Brava hi ha municipis com Lloret de Mar on el PIB del sector serveis estretament lligat al turisme de sol i platja s'enfila al 73,7% del total. És evident que les platges han representat una font de negoci molt important al nostre país. Fins i tot a la ciutat de Benidorm han calculat que per cada metre quadrat de sorra que disposa la platja es genera 12.000 euros anuals lligats a turisme de sol i platja. Aquestes dades ens demostren la sobreexplotació d'aquests espais i la necessitat d'assegurar les platges com a font indispensable de recursos per a les economies locals. Fins fa ben poc, la solució dels problemes de les platges era aplicar formigó per assegurar el sosteniment de l'economia que en depenia. Avui toca posar sobre la taula aquestes dades, juntament amb altres de caràcter natural com a oportunitat per emprendre un nou camí de la gestió de les platges lluny del formigó.

Reconstrucció dels platges de litoral barceloní després del pas de la borrasca Glòria. CARLES RIBAS (EL PAÍS)

Ens toca pensa en el futur, planificar la gestió de les platges per assegurar la seva continuïtat. Sabem que les platges canviaran i per tan és necessari conèixer els impactes per poder-nos adaptar. La meva opinió és que per abordar aquestes dificultats hem de recuperar les funcions naturals de les platges, renaturalitzar-les. Entendre que les platges són espais naturals i que aquest sigui el principal valor ha tenir en compte per a la seva gestió. El turisme sostenible ha de ser l'eina clau per adaptar les economies locals als canvis que ens portarà l'escalfament global. Fer dels valors naturals el principal atractiu turístic i així protegir, conservar i recuperar les funcions ecosistèmiques de les platges. Per portar-ho a la pràctica cal voluntat, perseverança i canvi de paradigma per tal d'adaptar-nos i mitigar als impactes del Canvi Climàtic. 

Sabeu el millor? Malgrat som els culpables de tots plegat, també som els únics que tenim la capacitat de canviar la situació, està a les nostres mans. Som-hi!