El teletreball és també d’emergència?
Audioarticle publicat a Radio Capital en data 23 de novembre de 2021
Aquesta setmana a la feina m’han anunciat que a partir del gener s’acaba el TELETREBALL. Per mi és una mala notícia, ja que ha estat un canvi important pel que fa a la forma de treballar al qual va costar adaptar-s’hi, però que actualment m’hi sento molt a gust. Puc dir que el teletreball m’ha fet més eficient a la feina, més productiu i a l’hora he gaudit de més qualitat de vida, he generat menys emissions i he fet menys kilòmetres amb el meu vehicle.
Tots o gairebé tots vam descobrir que es podria teletreballar arran de veure’ns obligats a fer-ho amb l’aparició de la pandèmia de la COVID-19. És cert que moltes feines, i especialment aquelles relacionades amb els sectors productius, de serveis i l’atenció pública és pràcticament impossible fer teletreball, però no per aquest motiu s’ha de renunciar al TELETREBALL en a
ltres llocs de treball. Tots hem sentit els darrers mesos que el TELETREBALL ha vingut per quedar-se, però com podeu veure en el meu cas i en molts d’altres no és així. Perquè passa això? Per quin motiu les empreses renuncien a un model que podrien ser més productius i beneficiosos?
Penso que la cultura laboral d’aquest país ens porta a l’antiga i falsa idea que allà on millor treballem és a una oficina. Aquesta és la idea de la cultura de l’esforç tunejada per justificar la desconfiança i la necessitat de control que ens porten a preferir treballadors a l’oficina abans que treballadors eficients i fins i tot treballadors més feliços, és a dir més productius. Un company em deia que la clau està en la manca de confiança, manca d’objectius ben descrits i gelosia (entre els treballadors). Crec que és una mica tot plegat, sincerament crec que el treballador que no fa res a casa seva teletreballant poca cosa més faran a l’oficina.
A més el teletreball també és una petita acció per la lluita contra el Canvi Climàtic. En el meu cas per arribar a l’oficina amb el meu vehicle (per la manca de transport públic) emetré 4.605 kg CO2 anuals que en gran part ens podríem estalviar. A més emplenar de carburant el vehicle em costarà uns 2.500 euros anuals que en part també em podria estalviar.
El TELETREBALL va arribar com a eina d’emergència i segons com pot desaparèixer amb la mateixa espontaneïtat. El TELETREBALL pot ser més eficient, productiu, sostenible i agradable que la presencialitat, només són necessaris bons lideratges i altura de mires. Som-hi!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada